Les grans infraestructures culturals de Catalunya estan atrapades en una lògica de negociació anual centre a centre i la gestió de les seves estructures excessivament burocratitzades. Cal aprovar una política d'estabilitat pressupostària i de concertació de polítiques culturals entre les diferents administracions implicades (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona) mitjançant contractes programa que permetin actuar de manera conjunta i amb visió global. En aquesta línia, cal establir una negociació conjunta entre aquestes administracions i el Ministeri de Cultura per canalitzar els fons de l'Estat de manera global i no centre a centre, i evitar així que l'Estat participi en els òrgans de govern de les grans infraestructures culturals. Cal reconèixer que aquestes infraestructures, juntament amb els centres d'educació superior artística, són centres de recerca formal i artística i cal, per tant, dotar-los d'una normativa específica que els permeti la gestió i atracció del talent a imatge del que passa en els centres de recerca avançada del país. Cal fomentar a través d'aquests grans equipaments la circulació internacional d'idees, projectes culturals, creadors i professionals. I, finalment, cal desplegar programes pedagògics en col·laboració amb tota la comunitat educativa (universitats, centres de formació de professorat, escoles i educació en el lleure) que superin decididament la lògica de l'intercanvi mercantil al qual ara es veuen obligats i suposin un treball educatiu col·laboratiu.
Catalunya 2022
RESET: Crida per reactivar el país
Acció 1.6