La història ens explica que quan el món ha abraçat processos de transformació el nostre país s'hi ha incorporat de manera decidida gràcies a l'empenta de la societat civil, que ha explorat el futur tant des de l'economia i el món d'empresa, com des de la ciència i les arts. La construcció del canal d'Urgell o de la primera línia ferroviària de l'Estat espanyol són coetànies del moviment cultural de la Renaixença o l'aparició dels ateneus populars. Amb aquests antecedents, el Grup de Treball Catalunya 2022 aporta una reflexió des de la societat civil per afrontar una situació de crisi sanitària conjuntural que coincideix amb un moment de canvis estructurals cap a una societat digital. Lluny d'un receptari d'obligat compliment, aquest treball pretén ser motor de debats, reflexions i, tant de bo, també de decisions.
El Grup de Treball Catalunya 2022 ha organitzat les seves propostes en tres àmbits: societat, economia i administració. Entén que el moment reclama prioritzar l'atenció, la cura i el creixement de les persones; el desenvolupament de l'economia i la competitivitat del país, i la modernització de l'administració, per tal que esdevingui un motor eficient que treballi en xarxa orientat a la generació de valor públic. Una idea de país amb les persones al centre de l'equació.
Per poder assolir una societat justa, apoderada i capaç, considerem que l'educació i la cultura són els principals motors de transformacions tant personals com collectives i de país. Són la porta d'accés als drets i a l'esperit crític, i cal posar el focus tant a accelerar la transformació del sistema educatiu com en una política cultural orientada al desenvolupament de les persones, i no només en el de les indústries o els equipaments. Cal coordinar els espais de cultura de proximitat, però també els centres nacionals, i ser capaços d'avaluar el retorn social de tot el sistema cultural. Necessitem innovar en continguts, formats i canals de distribució, i afrontar els reptes del sector audiovisual i digital refundant els mitjans de comunicació públics, conscients que en aquest món cada cop més globalitzat i digitalitzat tenim un repte sever en la defensa de la llengua i en el futur de la nostra identitat cultural. Cultura i educació van de la mà i, per tant, en paral·lel també necessitem accions concretes contra el fracàs i l'abandonament escolar, i augmentar l'autonomia dels centres escolars, així com, alhora, enfortir les xarxes educatives del territori i articular diferents solucions que permetin processos de formació al llarg de la vida, que han d'incloure també la formació professional.
La gran majoria de les accions aquí proposades volen ajudar a solucionar problemes estructurals que la pandèmia no ha fet més que evidenciar o agreujar. La crisi sanitària ha provocat amenaces en termes de salut, feina, habitatge i en les perspectives de futur, fent encara més palesa la necessitat d'avançar cap a un model integral d'atenció i cura de les persones que sigui més efectiu i proactiu. Cal connectar salut serveis socials, superant l'estigmatització que associa els serveis socials només a persones en situacions límit, i universalitzar-los per tal que tothom tingui un professional de referència tant mèdic com social que l'acompanyi en el seu desenvolupament vital, amb una mirada holística i potenciadora de la relació persona-comunitat. Cal millorar les condicions de les persones ocupades en treballs domèstics i de cura de persones dependents, visibilitzar el valor econòmic de tota aquesta activitat i ordenar jurídicament les professions d'aquest sector. Proposem l'accés a l'habitatge com a element crític per solucionar desigualtats estructurals, amb una intervenció decidida per assolir que el 10 % del parc d'habitatge sigui públic en 10 anys.
La competitivitat de la nostra economia dependrà del talent i la innovació. Necessitem ser molt actius a l'hora de millorar i actualitzar el nostre sistema regulador i també el fiscal per posar-los d'una vegada al servei dels canvis que volem promoure com a país, com ara la construcció d'avantatges competitius aplicant l'economia circular o, en concret, la innovació verda al teixit industrial tradicional. Proposem accions concretes en defensa del comerç de proximitat, amb mecanismes ja coneguts —com les àrees de promoció econòmica urbana— o nous —com la creació de centrals logístiques urbanes—, i també accions específiques per al turisme —com ara la reorientació de l'impost d'estada en establiments turístics o la posada al dia del nostre màrqueting turístic tant pel que fa a model de governança com a usos de la tecnologia.
Més enllà de la ja coneguda necessitat d'assolir una major sobirania en la gestió de les nostres principals infraestructures, hem volgut posar l'accent en la també necessària sobirania en termes energètics i alimentaris. Cal una aposta decidida per l'energia de km 0 tant a escala municipal com en els habitatges familiars, i també fomentar la compra de producte local i ecològic, donant suport a les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres per tal que se'n millori la gestió, s'integrin ambientalment i s'apliqui la tecnologia a les seves llotges i mercats amb l'objectiu d'esmenar-ne els preus, reduir-ne els costos i millorar-ne la competitivitat.
La recerca científica és motor de desenvolupament i necessitem insistir en la formació, captació i retenció de talent, així com en la transferència de tecnologia i coneixement, i dotar-nos de programes d'incentius fiscals, fons d'inversió i models de compra pública en defensa dels projectes generats en l'ecosistema emprenedor del país, tant els basats en tecnologies disruptives com els que ja estan en fase de maduració. Necessitem un país de ciència i dades en què les decisions al voltant de salut, economia, organització del territori, educació i drets i deures de la ciutadania, entre d'altres, es construeixin a partir de coneixements científics i fets basats en evidència empírica. Cal disposar d'un sistema de dades territorialitzades en temps real que acompanyi la presa de decisions tant de la ciutadania com dels sectors públic i privat.
L'activació del país que proposa aquest document requereix una administració centrada en la creació de valor públic que promogui i faciliti la participació de la societat civil; una administració tractora i catalitzadora del canvi que es modernitza per tenir la capacitat d'orquestrar un model de col·laboració publicoprivada que vehiculi el compromís de la societat civil (empreses, associacions, ciutadania) en el desenvolupament del país i el benestar de les persones. Necessitem nous sistemes de selecció i promoció de personal en l'administració, regular la precarietat laboral i professionalitzar la direcció pública —a partir de l'àmbit de les direccions generals—, i fomentar les carreres horitzontals i la mobilitat dels treballadors públics entre diferents administracions i entitats del sector públic arribant a l'extrem que una persona pugui, per exemple, treballar uns dies a la Generalitat i la resta de la setmana a un ajuntament. Proposem crear mecanismes per avaluar l'activitat de l'administració en funció del valor públic generat —i no només segons el compliment dels terminis i les condicions—, així com redissenyar processos, facilitar l'autonomia de gestió dels organismes públics i fomentar les auditories ciutadanes.
La vertebració del territori demana aplicar nous sistemes de finançament de l'administració local, la coordinació dels plans territorials i un pla especial per a micropobles, però també un gran pacte forestal que fomenti l'economia verda i un pacte blau per a la conservació i explotació sostenible de la costa catalana. Aquesta realitat territorial també comporta garantir una connectivitat de primer nivell arreu del país, així com eliminar la pobresa digital, per tal de poder pujar el país al núvol. Necessitem una arquitectura transversal de dades personals que englobi les diferents administracions, aplicant el sistema once only a qualsevol tràmit, i una llei del sector públic digital que ens desbloquegi els actuals topalls legals que impedeixen desplegar seriosament els serveis digitals d'una societat moderna.
Dotze objectius ordenats en tres àmbits i desplegats en 91 accions per fer un reset al país. Una proposta per obrir un debat de país orientat a l'acció.