Construir una arquitectura transversal de dades personals que permeti fer efectius els drets i deures digitals dels ciutadans

Per tal de permetre una interoperabilitat real, la ciutadania ha de poder decidir de manera fàcil i senzilla a qui cedeix i autoritza l'accés a les seves dades. Des de la perspectiva dels drets, l'evolució tecnològica cap a la lògica distribuïda no exigeix la centralització de les dades. Per fer-ho possible cal desenvolupar una arquitectura de dades personals que sigui transversal (salut, ensenyament, social, etc.) on cada ciutadà/ana disposi d'un repositori personal en el qual integrar, agregar, emmagatzemar (de forma encriptada) i utilitzar les seves dades amb independència de qui les hagi generat o qui les custodiï.