A Catalunya ja s'han dissenyat molts plans d'integració social i sanitària (PINSAP, PAISS i ENAPISC, entre d'altres) però a la pràctica, per bé que hi ha iniciatives en determinats àmbits territorials i per certs serveis específics com ara els circuits de violència de gènere, el sistema públic de salut i el sistema públic de serveis socials són del tot independents. Cal crear un organisme que mediï entre l'àmbit social i el de salut, per tal de dotar-nos d'un sistema sociosanitari integral, integrat i preventiu, amb criteris d'equitat territorial i sumi els recursos econòmics. Cal establir una finestreta única des d'una òptica territorial de proximitat, gestionada per l'organisme més proper i amb poder de decisió, sense caure en el risc de medicalitzar els serveis socials. La transversalitat dels serveis i les taules territorials són peces clau per garantir l'accessibilitat de tota la ciutadania als serveis i recursos disponibles per dur una vida saludable, digna i el màxim d'autònoma. De fet, els problemes de salut tenen el seu origen en la genètica i la clínica, però sobretot en els hàbits i els factors socioeconòmics. Cal construir conjuntament entre el sector social i el de salut les prioritats en recerca social i sanitària, establint indicadors i sistemes d'avaluació que permetin avançar en la prevenció, el diagnòstic i la detecció de les necessitats de les persones. Cal decidir també de comú acord la política de la transferència no acadèmica del coneixement científic, actualment centrada en el coneixement estrictament sanitari.
Catalunya 2022
RESET: Crida per reactivar el país
Acció 3.1