El treballador social com a referent de cada persona des del dia que naixem amb caràcter universal

Actualment al nostre país tothom té un metge o una metgessa de capçalera, en canvi l'accés al/a la treballador/a social està estigmatitzat. S'entén que s'ha d'ajudar les persones en situacions límit (addiccions, salut mental, pobresa extrema, exclusió social, etc.), però la covid-19 ha demostrat que el risc de caure en situacions de vulnerabilitat pot arribar de manera sobtada, tot i haver estat en una bona posició social. Cal establir la figura del/de la treballador/a social com a referent des del dia que naixem; independentment de l'edat, i amb caràcter universal tothom ha de tenir un professional de referència que l'acompanyi en el desenvolupament vital, en especial en els moments més difícils o en els punts d'inflexió vitals, amb una mirada holística i potenciadora de la relació de la persona amb la comunitat, integrant la visió educativa, cultural, sanitària i social.