Durant la pandèmia de la covid-19 les trucades al telèfon d'atenció per violència masclista han augmentat el 24,5 %. El 2020 els mesos amb més registres van ser d'abril a juny amb el 35,2 %. La Llei catalana 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista va establir el protocol marc que calia aplicar al territori, però en l'avaluació que es va fer deu anys després només hi havia 5 circuits supracomarcals desplegats sense cap lideratge, i a la resta de Catalunya ara encara no n'hi ha cap. També es va preveure, en l'article 80, que l'Institut Català de les Dones fos l'element vertebrador de la coordinació. En la pràctica, la qualitat de l'atenció que s'ofereix a les dones depèn del compromís de cada professional, i les associacions més veteranes, com Tamaia, que van impulsar la cura de les víctimes de la violència des d'una actitud d'acolliment i reparadora, han tancat per manca de suport financer i material institucional. El tema és greu perquè les dones passen anys, vuit de mitjana, sent víctimes de violència masclista abans no decideixen mobilitzar algun tipus de recurs d'ajuda, i el temps que tarden a accedir a un habitatge tutelat és de sis mesos. Cal un pla nacional contra la violència masclista que posi al centre d'atenció la dona i que permeti avaluar el grau d'implementació del protocol marc i l'eficiència dels circuits integrats existents (salut i social); formar en la detecció, l'acollida i l'acompanyament d'una manera continuada els diferents professionals que poden intervenir; crear els circuits en els territoris que no en tenen i dotar de lideratge polític la coordinació de cada circuit; augmentar la dotació de recursos, tant humans com materials, per poder fer front a totes aquestes necessitats, i completar les estadístiques sobre les actuacions efectuades (dones assistides, places en cases d'acollida…) amb una estimació de la demanda no satisfeta d'aquest tipus de serveis de cures i d'acompanyament.
Catalunya 2022
RESET: Crida per reactivar el país
Acció 3.10