Transformar el model d'atenció domiciliària potenciant l'entorn comunitari, la predicció, la prevenció i l'acompanyament amb el binomi tecnologia i professional

Hi ha un increment de l'esperança de vida i envelliment de la població i una voluntat manifesta de les persones de poder viure a casa el màxim temps possible. La Llei de la dependència està infrafinançada i, per tant, l'atenció que estan rebent les persones a casa està per sota del que realment necessiten (la mitjana és d'1 hora setmanal). Si tenim en compte que en el conjunt d'Europa faran falta 1,3 milions de professionals més ens els propers anys, que el finançament actual ja està per sota del necessari i que l'esperança de vida creix, el model actual de prescripció i atenció és insostenible. Actualment es complementa la manca de resposta pública des de les mateixes famílies amb serveis privats, la majoria prestats per treballadores de la llar en règim d'interinatge que fan igualment que no sigui sostenible en el temps la ràtio d'un professional per cada persona que demana atenció, a banda que és un model de treball que precaritza fortament el sector i que una societat moderna ha d'erradicar. Alhora, la tecnologia aplicada fins al moment basada en la teleassistència és reactiva i no pot preveure situacions de risc de les persones. Cal, doncs, transformar el model d'atenció domiciliària, fer-lo accessible a totes les etapes de la vida i potenciar l'entorn comunitari, la predicció, la prevenció i l'acompanyament amb el binomi tecnologia i professional, per millorar l'eficiència i fer-lo sostenible i universal. S'ha d'intensificar la cobertura segons les necessitats reals de les persones i cal incorporar la persona i l'entorn cuidador en la decisió dels serveis necessaris. Es donarà valor a potenciar l'entorn comunitari a través de les diferents xarxes de cada territori o de cada persona, mitjançant el suport continuat, amb accions de respir per a les persones cuidadores.