Ampliar la cobertura de renda garantida de ciutadania per reduir l'alarmant bretxa entre els actuals perceptors i les persones que viuen amb carència material severa i en risc de pobresa

Mentre no s'estableixi una renda bàsica universal incondicionada a Europa, a Catalunya cal ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania (RGC, aprovada el 2017 a Catalunya després d'una iniciativa legislativa popular) multiplicant com a mínim per 4 les persones perceptores per tal de reduir l'alarmant bretxa entre les persones perceptores actuals de la RGC i les persones que viuen amb carència material severa i en risc de pobresa. La RGC ha d'identificar els col·lectius prioritaris (infància, famílies monoparentals, joventut, dones víctimes de violència masclista, persones sense feina i/o amb carències materials greus) amb l'objectiu d'assolir la igualtat d'oportunitats i el reequilibri territorial. La RGC ha de permetre transitar pels diferents moments vitals de la persona (diferents situacions d'ocupació, per exemple) i preveure la sortida possible a cada situació, evitant l'eterna roda de precarització/exclusió; és a dir, sense penalitzar-ne els perceptors (amb la cancel·lació d'aquest dret) en cas de trobar una feina precària temporal, que el tornarà a situar a la pobresa un cop s'acabi. Abans de la pandèmia les persones perceptores de la RGC eren unes 140.000, mentre que les que vivien amb carència material severa eren 440.000 i les persones en situació de risc de pobresa (taxa AROPE del 23,6 %) eren 1.770.000. Durant la pandèmia, amb la crisi econòmica i social que s'ha generat, entre gener i setembre del 2020 només s'han beneficiat de la RGC unes 12.000 persones addicionals.