El finançament municipal no s'ha revisat en profunditat en tots els anys de democràcia. Si bé correspon al govern d'Espanya la seva ordenació fonamental, la Generalitat de Catalunya té marge suficient per actuar amb la seva pròpia legislació a fi de corregir els dèficits principals als municipis catalans. Els municipis són l'administració pública més propera al territori, i la que ha de poder donar resposta a les necessitats de la població aplicant moratòries d'impostos, incentivant la contractació laboral, promovent polítiques de suport al comerç local i mesures de reconversió econòmica, sempre d'acord amb el mandat europeu i la priorització del govern català. L'actual sistema de finançament municipal s'ha mostrat poc equitatiu i ha generat desigualtats manifestes, com ara infradotar els municipis més petits i els turístics. Des del respecte a l'autonomia local, la Generalitat de Catalunya ha de revisar les eines pròpies amb les quals contribueix anualment al finançament municipal, aplicant de manera immediata tots els factors de correcció disponibles per equilibrar el finançament, com ara les transferències pròpies, el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya o la creació de noves transferències i subvencions vinculades al compliment d'Objectius de Desenvolupament Sostenible. El sistema impositiu no ha de perseguir només la recaptació sinó que el finançament municipal ha d'aconseguir incentivar els comportaments desitjables com ara un impost sobre vehicles (IVTM) que bonifiqui els vehicles menys contaminants, una taxa d'escombraries que afavoreixi les famílies i empreses que reciclen més, etc. Les transferències de la Generalitat als ajuntaments han d'anar vinculades al compliment d'objectius d'interès tant local com general, més enllà dels actuals criteris de distribució pressupostària (població, despesa de gestió i diferències de renda comarcal).
Catalunya 2022
RESET: Crida per reactivar el país
Acció 11.1