Pla de xoc territorial per a l'habitatge assequible que permeti que d'aquí a 10 anys el 10 % de l'habitatge sigui públic

Cal fer una intervenció inicial decidida per cobrir les mancances estructurals d'habitatge social i assequible i apropar-nos a l'objectiu de crear un parc d'habitatge públic capaç de mantenir-se i ampliar-se en el temps. Cal una política integral que permeti que d'aquí a 10 anys el 10 % de l'habitatge sigui públic. Per fer-ho s'ha d'impulsar un pla des d'una perspectiva territorial adequada a l'escala de cada municipi, fugint de les obres d'habitatge massiu segregat d'altres èpoques a favor de la simultaneïtat de petites operacions d'habitatges integrades en els teixits existents. El resultat ha de ser una política d'habitatge social i assequible suportada per unes bones bases urbanístiques, una política activa de reserva i ampliació de sòl públic, i un pla temporalitzat d'actuacions a tots els municipis del territori català. Aquesta intervenció inicial requeriria que, en la legislatura que ara s'inicia, es construeixi el 60 % de l'habitatge públic necessari per arribar al 10 % global d'aquí a 10 anys. Per assolir-ho calen mesures decidides, ràpides i concretes, com: impedir la venda de sòl públic; mobilitzar sòls de reserva d'habitatge protegit; escurçar terminis en la tramitació dels projectes; simplificar normatives; mobilitzar els pisos buits, incentivant-ne la cessió d'ús obligatòria per ampliar el parc públic, i actualitzar el sistema de valoració immobiliària segons l'eficiència energètica i la polivalència i la durabilitat de l'espai construït. Amb aquest conjunt de mesures, la construcció d'habitatge públic de lloguer social, sempre sota un estricte control públic, es pot finançar mitjançant models de col·laboració publicoprivada: cessió de sòl públic en dret de superfície mitjançant licitacions públiques de projecte, obra i posterior manteniment per edificar i gestionar la promoció d'habitatge protegit en règim de lloguer assequible durant períodes de temps suficients per recuperar les inversions inicials, amb mecanismes de transparència tant en els costos globals de projecte, obra i gestió, com dels ingressos per lloguers i manteniments. Passat el termini del dret de superfície, el sòl i l'edificació han de retornar al patrimoni de l'administració pública.